Nova expedició a Montpeller

Diumenge, 16 de Juny de 2019

A continuació us compartim la breu crònica de l'estada de part del planter de Peona i Peó, a càrrec de Caterina Llauradó.

"La majoria de gent dormia, no eren ni les set del matí d’un dissabte i uns quants dels nens de Peona i Peó (amb els respectius pares) ens esperàvem davant de l’estació de Sants per pujar a un autocar que ens havia de portar a Montpellier. El trajecte va durar 5 hores i vam fer una parada de 20 minuts a La Jonquera. En arribar a França, i després d’un moment de pànic en què vam pensar que s’havien oblidat de nosaltres, cadascú va anar amb la seva família. Ens vam trobar tots per dinar a una pizzeria d’un centre comercial. Després de dinar, els barcelonins ens vam separar fins l’endemà a la tarda. Els germans Seguí i el Gabri van anar a una casa amb dos nens, una nena de set anys bastant mogudeta i un nen de deu anys més que mogut. El Sasha i el Barrufet van anar a la mateixa casa. L’Iu, el David Pop i la Caterina, vam anar cadascú a una casa diferent.

Vam tenir 24 hores per adonar-nos que per molt francès que haguéssim fet a l’escola, no en teníem ni idea. Personalment, vaig trobar bastant a faltar la resta de barcelonins, o si més no, vaig trobar a faltar poder parlar en català i no haver de fer un esforç per entendre què em deien.

Diumenge a la tarda ens vam retrobar tots al club d’escacs. Vam jugar un torneig Barcelona vs Montpellier, una cosa així com un per equips de deu taulers i dues rondes. Van guanyar els francesos per uns quatre punts. Després d’això, vam fer un torneig de ràpides. El primer va ser un nen francès, el segon va ser el Ferran (remarco que un nen va quedar per sobre un MF, primer tauler del club) i tercera una nena francesa. El Seguí va quedar quart, fora del podi. Durant l’entrega de premis vam poder apreciar que els dots del Sasha com a traductor no eren res de l’altre món, però ens va oferir escenes molt còmiques.

Acabat el torneig, vam anar a sopar tots junts en un sopar organitzat per l’Ajuntament. Hi van assistir tots aquells que participaven a l’intercanvi, de manera que la sala es va omplir ràpidament. Va ser un sopar sorollós però molt divertit.

L’endemà al matí una de les famílies va convidar unes altres famílies de l’intercanvi a la piscina de casa seva. Sembla que s’ho van passar molt bé. No puc donar més detalls perquè sembla que la meva família se'n va desmarcar i no la van convidar.

Vam arrencar a quarts de quatre cap a Barcelona. El viatge va tornar a durar 5 hores i vam fer una parada de 20 minuts. Els més afortunats van poder dormir una estona".

Crònica facilitada per Caterina Llauradó.

Torneig de cloenda Peona i Peó 2019

Dimecres, 12 de Juny de 2019

Malgrat els 25 anys que té el club a la seva esquena, el torneig de final de temporada que es disputa sens falta a la fi de cada curs escolar és una tradició mil·lenària. Sempre en una escola del barri, això sí, ja sigui l'Escola del Mar o l'Escola Estel. En l'edició d'enguany ha estat l'Escola del Mar la que ha tornat a ser l'amfitriona d'un dels esdeveniments més entranyables que organitzem des de Peona i Peó.

És la festa dels escacs amb majúscules, escacs escolars a dojo, tres divendres de confraternització i d'actuar com el que som, una gran família. Els premis i les classificacions queden apartades i el que veritablement predomina és seguir reforçant el vincle amb tots els alumnes de la gran escola de Peona i Peó, estimulant la seva creativitat i, més concretament, la seva passió pels escacs.

Alumnes del cicle inicial i de primària comparteixen sala de joc amb els més experimentats que, o bé juguen tancats entre ells, o bé disputen el ja clàssic Torneig Simpson, una competició per equips que té un encant especial, i és que, any rere any, la seva participació és molt elevada tot i ser un torneig que "a priori" pot semblar que té pocs incentius. El motiu principar-lo per jugar-lo és seguir fent pinya amb els nostres jugadors.

Aviat compartirem l'àlbum fotogràfic a les xarxes.

Gràcies a tothom per una gran temporada!

Final a 8 sots-12 Promoció

Dijous, 16 de Maig de 2019

El retorn de la "Orejona"

Aquest cap de setmana s'ha disputat a Parets a final a 8 de la Lliga Catalana sots-12 de Promoció, competició per a jugadors i jugadores sots-12 que no superin els 1800 al llistat d'ELO d'1 de gener.

La fase regular havia estat molt dura, tant, que Peona i Peó no havia aconseguit quedar en els dos primers llocs que donen accés directe a la final. Tot i això, degut a renúncies d'altres equips, teníem l'oportunitat de participar-hi.

Degut a a quest fet inesperat, s'ha comptat amb poc temps per poder confeccionar un equip, amb la dificultat afegida que la majoria d'efectius tenien compromisos aquell cap de setmana. Tot i això, Nico Aleksanyan, Ramon Estruch, Guillem Martínez, David Pop i Iu Lliteras van poder organitzar-se per participar.

Partint com l'equip amb menys ELO de la competició, els nostres joves jugadors han hagut de d'esforçar-se al màxim per passar les eliminatòries. A la ronda 1, contra el Valls, estàvem pràcticament eliminats, perdent 1-2 i amb el Guillem en una posició apretada. Però amb uns recursos tàctics impressionants, va aconseguir fet mat al rei adversari.

En aquest enllaç podem veure la posició crítica de la partida que ens va conduir a semifinals.

A la ronda 2 també vam patir moltíssim. També perdent 1-2 contra el Paretana, el Nico havia de guanyar un final que eren taules. Amb una genialitat crea tres peons passats que acabarien sent letals i s'adjudica el punt que els guia a la final.

Una final on el Nico patiria molt tota la partida contra el tauler 1 del Figueres. Per sort, els seus companys d'equip demostrarien que no sempre els ha de salvar ell i van guanyar tots tres. Amb la tranquil·litat de tenir la final guanyada, el Nico forçaria el final per aconseguir el 4-0 definitiu.

Ja fa 5 anys que la "Orejona" es va guanyar per primera vegada, i va ser custodiada un any al club, però ja no s'havia tornat a guanyar aquesta competició i havia anat de club en club. Ara que ha tornat, ens hem d'assegurar que no torna a marxar. El club que la guanyi tres vegades se la queda, si la guanyem la temporada que ve serà nostra per sempre.

En aquest enllaç podem veure tota la competició a Chess-results.

Frederic Corrigüelas