Crònica del Martorell B - Peona i Peó D

Dilluns, 18 de Març de 2019

A continuació, us compartim la crònica del matx entre el Martorell B i el Peona i Peó D, corresponent a la Primera Provincial Catalana (Barcelona), redactada per l'Ernest Juncosa.

Tot i lluitar, s'ha de baixar

"El Peona i Peó D s’ha reforçat amb el Dani Codina i la Catriona Dartmann per anar a jugar a Martorell ja que havíem de guanyar per salvar-nos i esperar que Tres Peons D no guanyés.

Quan ja portàvem una hora de matx, l’Álvaro perdia la seva partida. S’ha de reconèixer la seva meravellosa temporada guanyant un 2000 i fent taules amb 2000s i 1900s. Però, molt poc temps després, l’Emili guanyava el seu final i tornàvem a l’empat. L’Emili només ha jugat quatre partides amb el nostre equip i n’ha guanyat tres a gent que li passava més Elo, per tant ens ha estat un jugador molt fiable.

La meva partida, que ha estat molt disputada, s’acabava decantant per l’altre bàndol i ens tornàvem a col·locar a remolc. Personalment puc dir que he fet una bona lliga, ja que totes les rondes m’han tret més de 100 punts d’Elo. El Dani Codina ha demostrat que és un molt bon jugador i ha guanyat la seva partida (2-2).

A partir d’aquí, el matx ha estat molt disputat i s’ha decantat cap a nosaltres ja que el Roger Villa ha guanyat per temps la seva partida que tenia guanyada. El Roger aquesta temporada ha demostrat que el nivell que té un jugador no recau en l’Elo.

I ara ve el moment crucial del matx, ja que en un moment totes les partides s’han girat: el Sergio Villa, amb peó de menys, guanyava una qualitat, i el Joan Campderròs, amb qualitat de menys, la recuperava i es quedava amb peó de menys. A la partida de la Catriona Dartmann encara podia passar de tot.

El Campderròs, veient la situació del matx, ha ofert taules i el rival les ha acceptat. El rival de la Catriona, de forma inesperada, ha ofert taules, i la Catriona clarament les hi ha donat. Tot seguit, el Sergio ha vist una manera de fer taules, ha fet les taules i així, el matx es decantava per nosaltres (3,5-4,5). El Sergio ha estat un bon primer tauler per l’equip.

Però, després de guanyar el matx hem sabut que el Tres Peons D ha guanyat el seu matx contra La Lira C i s’han salvat. Nosaltres baixem però tenim clar quin és l’objectiu de l’any que ve, que òbviament és pujar l’equip a Primera Provincial. Felicitem el Club d’Escacs Canet que ha quedat campió del nostre grup i l’any que ve jugarà a Preferent".

Crònica facilitada per Ernest Juncosa.

Crònica del Martorell - Peona i Peó B

Dijous, 14 de Març de 2019

A continuació, us compartim la crònica del matx entre el Martorell i el Peona i Peó B, corresponent a la Segona Divisió Catalana, redactada per en Frederic Corrigüelas.

La unió fa la força

"Aquest diumenge, el filial de Peona i Peó vivia una de les jornades més crítiques dels últims anys. Un equip que va jugar a Primera i que quan estava a Segona lluitava per pujar, feia molt de temps que no afrontava un matx que el podia condemnar a baixar a Preferent.

És per això que es va plantejar una estratègia on l'A, equip que ja no s'hi jugava res, quedava molt feble, a canvi de tenir un B molt potent, però que tot i així no estava clar que fos més fort que el Martorell.

El matx va començar molt bé, on el nostre 10è tauler, Miki Molina, feia taules contra un jugador superior. El Miki era conscient que un 1800 en una categoria tan alta no és habitual en un matx tan decisiu, per això va preparar la partida amb molt rigor durant la setmana. Les ganes de donar-ho tot pel teu club acaben donant resultat.

Poc després, Víctor Collell guanyava la seva partida i ens avançava en el marcador. Gran per equips del jove canterà, que s'ha reivindicat com un jugador imprescindible per tots els filials.

Miguel Puga era el següent que s'adjudicaria el punt, l'estratègia de fer punts per darrere estava sortint bé. El César també guanyava, deixant el matx molt ben encarrilat.

Faltaven punts al davant, i d'això s'encarregaria el Gotes, fent una reclamació de taules de llibre, que van haver de ser revisades amb el VAR perquè el contrincant no havia anotat l'última jugada. El Carlos guanyaria poc després, deixant el marcador amb 1-5, la victòria era a tocar.

Però què passa quan es va guanyant 1-5? "Recordeu el Jake..." Per això em vaig aixecar a dir tauler per tauler que amb taules guanyàvem el matx. No farien falta les taules, una bona estona després el Nico guanyava la seva partida, demostrant la maduresa i experiència adquirides en aquest per equips.

Amb el matx guanyat, el meu rival em concedeix unes taules que feia estona que jo buscava, en un final on m'havia muntat una fortalesa amb urpes i dents per evitar la progressió del contrincant. Victòria del Torrents i victòria del Roger Cervelló al tauler 1 contra un 2300 per arrodonir el matí.

Res d'això no hauria estat possible sense l'ajuda de l'equip A, que va reclutar 5 valents guerrers que van permetre poder alinear aquest B. El club potser patirà moltes crisis i les coses trontollaran de vegades, però la unió de tots els jugadors en els moments clau és la força que ens caracteritza".

Crònica facilitada per Frederic Corrigüelas

Crònica del Peona i Peó - Ateneu Colon

Dimarts, 12 de Març de 2019

A continuació, us compartim la crònica del matx entre el Peona i Peó i l'Ateneu Colon, corresponent al Grup II de la Primera Divisió Catalana, redactada per Caterina Llauradó.

"Ateneu-vos a les conseqüències"

"Com sembla que ja us hem estat avançant les darreres setmanes, últimament, la situació al Peona ha estat una mica desesperada.

L’equip B estava en llocs de descens en un dels grups més ajustats que es recorden. Per tal d’assegurar-los la salvació, el club ha decidit posar al B els més bons que hi puguessin jugar (ah, i en Miki també ;-) ), encara que això signifiqués deixar l’A necessitat de jugadors. Però, com que aquesta temporada l’A amb prou feines tenia possibilitats de pujar i ja havien salvat la categoria, el fet que l’alineació fos una mica més fluixa pel que fa als taulers de baix no representava un problema. L’estratègia ha sortit perfecta i el B ha guanyat, tenint cada vegada més a prop la seva salvació. Si això hagués acabat aquí hauria estat molt bé; el problema és que tant el C com el D es trobaven en una situació similar o pitjor que la del B.

L’equip C tenia el descens quasi assegurat però, tot i això, el club ha decidit apostar per ell i posar al C tots els jugadors que havien sobrat del B. I el mateix ha passat amb el D, tot i que aquest ho tenia més fàcil per aconseguir la salvació ja que jugava contra el Tres Peons, que anava penúltim. El problema amb què s’ha trobat el D reforçat és que el Tres Peons també havia portat un equip reforçat. No ha pogut aconseguir res més que un empat. Així doncs, tant el B com el D la setmana que ve hauran de lluitar per mantenir-se a les seves categories.

Però la crònica és de l’A i d’aquest n’hem de parlar. Com ja hem mencionat, la necessitat de reforçar el B ha deixat l’equip A desproveït de jugadors. Però, és clar, com que els altres equips es trobaven en posicions tan delicades, no ens podíem permetre el luxe de posar jugadors gaire potents a l’equip A perquè això hauria fet perillar els altres resultats.

Així doncs, no hi ha hagut altre remei que posar els jugadors que no eren útils ni per salvar el D a l’equip A. Això ens ha deixat una alineació bastant còmica. Als tres primers taulers hi havia tres MF, Ferran Cervelló, Xavi Povill i Cepa (Marc Capellades), seguits de dos 2170, Carles Moya i Dani Garcia. Aquí se’ns acaben els que normalment juguen a l’A i passem al que en podríem dir, la “guarderia”. Ningú passa dels 15 anys ni dels 1840 punts d’ELO. Gabriel Vargas (1838), Álvaro Castellanos (1791), Júnia Taltavull (1730), Ernest Juncosa (1713) i Caterina Llauradó (1631) tanquen l’alineació.

Aquest equip A s’ha trobat amb l’equip de gala de l’Ateneu Colon A, encapçalat per 8 MC, seguit per Xavier Marzo i tancat per un MF.

Poc després de començar, la Júnia perdia de peça. El Cepa rebutja taules i al cap de poc més d’una hora d’haver començat, el Cepa acabava la seva partida, havia perdut. Les taules d’en Dani van fer recuperar una mica l’esperança. L’Álvaro i la Caterina s’havien quedat prou bé després de l’obertura. El Juncosa havia entregat peó i, posicionalment, estava millor. El Moya estava bastant millor; de fet, en un moment donat, el mòdul li donava 5.

Però el fatídic desenllaç era inevitable. En Ferran perdia de peó i, tot i que tenia taules, el Gabri va voler forçar. Finalment, la Júnia perdia. Al cap d’una estona ho feien també l’Àlvaro i el Juncosa. La partida del Povill empitjorava i el Moya es complicava. La Caterina abandonava, seguida immediatament de la derrota que el Gabri rebia.

Ja no hi havia res a fer, el matx estava perdut. Tot i això, els primers taulers seguien lluitant. Però el Moya no va poder evitar la derrota, tampoc ho va aconseguir el Povill. La partida d'en Ferran tenia altibaixos. A estones estava perdut, després es recuperava, li quedava una posició de taules, millorava i tornava a decaure... Finalment van ser taules.

Cal dir que el resultat del matx no ens va sorprendre massa, tot i que potser ho hauríem pogut fer amb una mica més de dignitat. 9-1. Realment tampoc repercutirà en el futur de l’A, es mantindrà a Primera independent del que faci la setmana que ve. Però és clar, el resultat no només afectava el Peona, obviament també afectava l’Ateneu Colon. El resultat els ha millorat el desempat, i al Catalunya, rival directe de l’Ateneu, això li podria costar l’ascens a Divisió d’Honor. La setmana que ve en sabrem el desenllaç.

Però no tothom volia acabar el cap de setmana en pau. David Vigo, president del Catalunya, va decidir expressar a Facebook el seu desacord amb les decisions del Peona. Li ha semblat “trist i vergonyós” que el PiP hagi decidit “sacrificar 5 nanos”. Troba que és un “desprestigi” per a la Primera Divisió i és totalment antipedagògic pels pobres infants. Com era d’esperar, la publicació ha donat lloc a un simpàtic creuament d’opinions diverses que ens han animat l’avorriment habitual del vespre dels diumenges".

Crònica facilitada per Caterina Llauradó